Marta Augé

Anuncios

La violència de gènere és un dels conflictes més usuals a la nostra societat, però que també existeix a la resta del món. Malgrat la declaració dels Drets Humans i la prevalença dels drets fonamentals, i malgrat viure en una societat moderna i democràtica, la igualtat entre homes i dones encara no existeix.

L’Associació contra la violència de Gènere Convive és una associació andalusa que va néixer el 2003 amb l’afany de lluita contra qualsevol tipus de discriminació sexista i encarada a donar suport a les víctimes d’aquest tipus de violència. Hem parlat amb la Presidenta de l’associació, Ángela María Gómez Anaya, per tal de conèixer la situació actual i com incideix aquesta organització en la lluita per la igualtat.

1. Quins són els principals objectius de l’Associació Convive de Granada? Quins recursos, activitats i ajudes s’ofereixen?

Els seus objectius principals són la defensa dels drets de les dones víctimes de la violència de gènere i la lluita per l’existència de més recursos que les ajudin. L’actuació de la nostra associació es divideix, d’una banda, en una branca més assistencial, en què se’ls ofereix recolzament psicològic, així com distribució d’aliments, roba i altres abastiments que elles, pels seus propis mitjans econòmics, no poden permetre’s. Per altra banda, existeix un caràcter més lúdic de l’organització, a través d’excursions al camp, tallers de bricolatge, informàtica o de defensa personal. De fet, es va observant quins són els interessos que elles demanden i a partir d’aquí s’organitzen tallers i activitats.

2. Com ens podem adonar d’un cas de violència de gènere?

En el llenguatge quotidià existeixen moltes expressions que testimonien fins a quin punt està interioritzat el dret del “sexe fort” a sotmetre a qui es considera inferior. Hi ha innumerables barreres patriarcals, la majoria subliminals o gairebé inconscients, que dificulten el què, en definitiva, és un gran canvi cultural, és a dir, el reconeixement ple de la igualtat de drets i deures per a totes les persones, independentment del sexe al qual pertanyin.

3. En què consisteix el cicle de violència?

El cicle té tres fases. L’acumulació de tensió, la d’explosió, en la qual  es produeix el maltractament, i la “lluna de mel”, on el marit exposa estar penedit, que ho sent molt… Conèixer aquest cicle és important per entendre perquè moltes dones aguanten durant anys una situació de maltractament.

4. Com pot ser que en la nostra societat persisteixi el sistema patriarcal i a la vegada ens considerem tant moderns?

Vivim en una societat en la qual hi ha molta gent jove que torna als valors tradicionals. Com una societat patriarcal, encara hi ha molts llocs de poder ocupats per homes. Hem detectat que hi ha molt jovent amb relacions abusives, i és molt important l’educació, perquè moltes vegades els joves acaben aplicant els valors sexistes que han viscut a casa.

5. Quines són les vies per lluitar contra tot tipus de violència sexista?

Bé, cadascú de nosaltres hauria d’interioritzar, difondre i combatre qualsevol manifestació de violència contra la dona. Convé aclarir que hi ha una diferència entre el concepte de Violència de Gènere i Violència Domèstica o Familiar: el primer és més ampli, en canvi el segon es circumscriu a la violència exercida en l’àmbit familiar o domèstic per persones amb vincles de sang. Fins fa poc, aquests es consideraven no delictes, sinó “assumptes privats”.

6. Quines són les formes en què la població i la comunitat, en general, pot col·laborar per eradicar aquesta situació?

Incorporant aquest assumpte com una cosa que transcendeix la vida privada i que passa a ser un problema de tots. És un delicte, un atemptat contra els Drets Humans i una lacra que afecta a més persones cada any que el terrorisme o els accidents de trànsit. A Espanya l’any 2009 van morir més de 60 dones. El govern, les institucions i la societat civil tenen un paper molt actiu en aquesta lluita contra uns fets que es donen a tot el planeta i que no són privatius d’una determinada religió, cultura, lloc geogràfic o classe social. Existeixen moltes organitzacions que han estat –i hi segueixen- a primera línia en aquesta matèria des de fa anys. Nosaltres lluitem per a això, per aconseguir que el nombre morts per violència masclista vagi disminuint i perquè cap dona se senti sola.

7. Moltes dones no són capaces de fer denúncia.

Tenen vergonya de manifestar que són víctimes de violència, encara més quan es tracta de violència produïda pel seu company. Per altra banda, existeix un desconeixement per part de moltes dones sobre els seus drets a rebre atenció, denunciar i ser protegides per l’Estat. A la vegada, encara que les persones disposin d’informació, hi ha escepticisme front a l’efectivitat de la denúncia, una desconfiança sobre la resposta concreta que poden donar les institucions implicades.

8. Quins són els principals motius per què, des de l’Associació Convive, insistiu en la importància de fer públiques situacions de discriminació i violència?

La denúncia és molt important. És necessari tenir en compte una situació que dificulta l’assumpte: moltes vegades les dones que denuncien no es volen divorciar. Al maltractament se li suma la dependència emocional i econòmica i la pròpia anul·lació de la dona com a subjecte d’un procés de violència o perquè va ser educada perquè fes la seva vida al costat d’un home. Des que es fa la denúncia fins que es celebra el judici passa molt temps, i hi ha dones que no estan disposades a suportar aquesta espera. Però la denúncia és l’única manera de fer pública aquestes situacions d’injustícia i dels pocs procediments per aconseguir que desaparegui qualsevol símptoma de violència de gènere.

Marta Augé, Laura Bonet, Irene Llona.

P.D. Us enllacem amb una proposta cultural destinada a fomentar la igualtat entre sexes, petitfestivaldona.blogspot.com. el nom ho diu tot!

Les dejo con un cortometraje que hizo mi promoción de EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals) sobre la violencia de género.

Marta Augé

Marta Augé

Aunque siempre empezamos el año, pensando que nunca dejaremos las cosas para el final…Lo hacemos. Y no una ni dos ni tres ni cuatro veces. Todos los años, nos dejamos la frase ‘no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy’. Y hoy, es un día de estos, un día que piensas todas las veces que estuviste a punto de sentarte a escribir y no lo hiciste, por pereza, porque había otra cosa…Y ahora, a última hora lo haces. Por lo menos, llega ahora la reflexión y quizás un nuevo propósito incumplido que tanto nos gustan.

Sea como fuere, estaba pensando en el libro, cuyo nombre no voy a nombrar, porque ya lo hemos repetido muchas veces en el blog, de todas las formas posibles y con todos los links posibles… Bueno, que estaba pensando sobre el libro en cuestión y en la reflexión que hace sobre nuestra sociedad. Una sociedad donde poco a poco tu vida es más pública que privada. Donde saben lo que quieres casi antes de saber que lo querrás. Bueno, tampoco es cuestión de ponernos paranoicos, pero la verdad es que pasito a pasito y con mucha seguridad, hacia allí nos encaminamos.

Nos guste o no alguna foto habrá colgada en el tuenti, facebook o similares. ¿No es mejor quizás gestionar esa imagen pública? Diversos frentes vienen por los lados. ¿Hasta qué punto pueden poner fotos donde salgamos, sin nuestro consentimiento? Algunas preguntas tendremos que empezar a contestarlas…

Por eso me gusta. Porque plantea preguntas, porque muestra que la vida no es toda gris. Que también es negra, y que a veces no puedes ver más allá. Porque hay fantasmas que persiguen toda una vida y cada vez que tenemos otras relaciones y experiencias aparecen. Y esa es la mejor manera de olvidar.

Por eso recomiendo leer una página, porque así podrás decir que no seguiste porque no te gustó o por otra razón, pero tendrás una razón, y no una sensación de que no te gustará.

Irene LLONA

¿Será el siglo XXI una carcel de cristal?

Marta Augé

Laura Bonet

Si he de ser sincera, puc afirmar que aquest curs no he trepitjat gaire les classes de Perceval. Però, el poc que les he viscut, em pot fer afirmar que l’oratòria d’en Josep Maria em segueix captivant.

Sí, segueix molt la dinàmica de Periodisme Cultural. I no, no m’ha sorprès la seva forma de dinamitzar les classes. Perquè ja conec la seva manera de treballar, perquè ja hi estic acostumada. I, de fet, si no m’ha sorprès és perquè segueix sorprenent-me amb les seves preguntes. És el què té d’especial les seves classes. Potser segueixen totes un mateix ritme, però.. quina no? El què m’atrau és la reflexió a la qual t’indueix, el coneixement de l’actualitat i d’una forma no gaire concurrent.

Com a tot arreu, existeixen febleses. M’ha agradat les reflexions a les quals hem hagut de sotmetre’ns però no pas el motiu, el centre de l’assignatura: Millenium. Essent sincera, Stieg Larsson va ser molt hàbil a l’hora de fer denúncia com aquesta, la idea és bona, i els pensaments als què et pot conduir són realment profitosos. Però aquesta trilogia no m’atrau. No m’ha atret mai. Potser pel fet que ha sigut un gran best seller i que tothom n’ha parlat. I més.. tothom se l’ha llegit perquè se’n parlava. En Perceval ha anat més enllà i ha sabut explotar el què suposo volia transmetre l’escriptor amb els tres llibres, o si més no ha sigut més hàbil que la resta de lectors concurrents al no quedar-se amb la història inicial, anant més enllà, fent de psicòleg i d’advocat del diable. Malgrat tot, l’objecte d’estudi no m’ha atret. Bé, no serem hipòcrites: amb el poc que suportava el boom d’aquest fenomen literari, les classes no han estat tan malament.

Us deixo amb el fragment d’una pel·lícula policíaca molt poc coneguda (irònicament! i per contradir-me amb l’opinió que acabo d’exposar)

Cuando escribo sobre la justicia, la libertad…Y pienso en Lisbeth, y en toda la tropa de personajes de Millenium, pienso:

Un blog debe ser visual, poco texto,  equilibrio en links.

Entonces, ¿cómo aprenderé a no escribir parrafadas porque nadie me leerá hasta el punto final (menos mi madre)?

Más práctica.

Irene LLONA

La violència sempre ha existit.

La violència suposa conflicte.

El conflicte, crea violència.

I el conflicte -tractant aquest terme com a gran conflicte- sembla que només es resolgui amb la guerra.

La guerra.. alça la violència.

Tornem amb la roda?

Fa temps, un amic maièutik va fer aquest vídeo sobre la conflictivitat global. No necessito res més per expressar.

(..no sempre serà visible o física)

-La saga de Stieg Larsson ha vendido más de 12 millones de libros.

-Sus obras se han traducido en 40 países.

-Las primeras entregas de la trilogía venden en España más de 1,2 millones de ejemplares.

-Ya se han publicado 17 ediciones de Los hombres que no amaban a las mujeres.

…asustan. Sí, en la definición de ‘pobre escritor’ se excluyen los que escriben best-sellers.

Irene LLONA

por si a alguien se le había olvidado que había pelicula al respecto…

octubre 2017
L M X J V S D
« Ene    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  

Blog Stats

  • 1,769 hits